Ansietat Infantil Barcelona
Per norma general podem dir que la por és un fenomen fonamental i necessari en qualsevol ésser humà i en els nens formen part de la seva evolució sana i normal. Podem dir doncs que la por és necessària i forma part d’una correcta evolució en les persones i sobretot en els nens, perquè? Doncs perquè la por ajuda a protegir-nos de possibles perills i/o amenaces i a allunyar-nos d’ells i per tant són positius i fins i tot adaptatius per a evitar qualsevol situació que pugui afectar la nostra seguretat i/o protecció.
Ara el nostre centre de psicologia infantil Barcelona podrà estudiar i ajudar en tots els problemes relacionats amb l’ansietat Infantil
Pors Infantils
En nens diem pors evolutives a aquelles pors que acompanyen al nen en les seves diferents etapes de creixement del nen. Podríem dir de forma molt general, que cada etapa de creixement del nen porta associat unes pors determinades, encara que això com ja sabeu no és matemàtic i fins i tot alguns, pot ser que li acompanyin al llarg d’algunes o totes les seves etapes sense que això suposi cap problema especial.
L’ansietat la podem definir com una reacció emocional que apareix quan estem davant d’una possible amenaça, es tracta d’una experiència desagradable anticipant-nos al fet que ocorri una cosa negativa. L’ansietat és una reacció adaptativa. L’ansietat es diferencia clarament de la por i la fòbia, que l’ansietat no sembla tenir relació amb un estímul o situació que hagi succeït amb anterioritat. Cosa que sí que passa amb la fòbia i la por.
L’ansietat infantil produeix un gran desassossec en el niñ@, davant una situació concreta que incomoda al niñ@. Com diem no hi ha un estímul extern que el desencadeni.
En resum, us recomanem que davant qualsevol canvi en les rutines dels vostres fills, és a dir que, qualsevol factor o circumstància que provoqui una alteració en el desenvolupament normal de les rutines dels vostres hij@s, o una interferència clara en el seu funcionament del seu dia a dia és molt important acudir a un psicòleg infantil o juvenil Barcelona.
Els diferents tipus de por evolutiva segons l’etapa del niñ@:
6 a 12 mesos: estranys i sorolls forts, separar-se de les figures d’inclinació.
1 anys: sorolls, separar-se de les figures d’inclinació, fer-se mal.
2 anys: al desconegut, als animals que potencialment podrien fer-li mal, separar-se de les figures d’inclinació, foscor.
3 anys: foscor, alguns animals.
4 anys: se li afegeix a l’anterior, fenòmens naturals.
5 anys: se li afegeix a l’anterior, fer-se mal físic o a caure’s.
6 anys: la por a la foscor es perfila, fantasmes, monstres, por de fer-se mal, a la sang, al fet que els succeeixi alguna cosa a les seves figures d’inclinació i la malaltia.
7 a 8 anys: a fer el ridícul davant dels seus iguals, no ser acceptat pel grup d’iguals. Que els passi alguna cosa a les seves figures d’inclinació.
Principalment, tal com us comentem la por en si és una cosa natural i que forma part de la nostra naturalesa i evolució.
Quan realment la por dels nostres fills ha de començar-nos a preocupar?
Perquè la por es converteix en un problema quan les pors no se superen en avançar les diferents etapes evolutives, i a més dels anteriors sumem els propis de l’edat. Llavors, és quan hem de preguntar-nos si la por del niñ@ és irracional. Què significa? que la seva resposta davant una potencial amenaça és exagerada i no proporcionada, és a dir que la resposta és excessiva i no respon a l’estímul real.
En aquests casos hem d’acudir al psicòleg per a poder tractar amb el niñ@ l’origen d’aquesta por i treballar en consulta els motius i ajudar perquè la resposta sigui adequada en relació amb l’amenaça.
És important tenir en compte que en aquests casos el sofriment del nen és molt elevat i sempre hem de respectar i intentar entendre al niñ@.
Diferències i similituds entre fòbia, pors i ansietat
Segurament moltes vegades haureu escoltat les paraules fòbia, pors i ansietat o fins i tot les hem utilitzat de manera indistinta per a referir-nos a una mateixa cosa. Però a pesar que totes elles comparteixen un mateix denominador, neixen arran d’un estímul que el niñ@ interpreta com una potencial amenaça per a ell.
La diferència entre la por i la fòbia, diem que les seves respostes són molt similars, es desencadenen arran d’un estímul extern. La seva gran diferència és la seva intensitat i la seva freqüència. Diferent és l’ansietat, aquesta es provoca per estímuls interns.
La fòbia és un trastorn psicològic que es genera amb una por molt intensa i totalment desproporcionat, de tal manera que pot arribar a controlar a l’individu, i això li provoca que no pugui dominar unes certes situacions, i sempre requereixen tractament psicològic infantil BCN. En aquests casos, sempre és important estar atents, i saber reconèixer quan es tracta d’una por, o quan aquesta por s’ha convertit en una fòbia.
L’aspecte que ens ha de començar a alertar i acudir a un psicòleg és quan aquesta por irracional no li permet seguir amb les seves activitats diàries, interfereix clarament en el seu funcionament diari i quotidià. En aquest moment hem de sospitar que una por s’ha convertit en una fòbia.
L’ansietat la podem definir com una reacció emocional que apareix quan estem davant d’una possible amenaça, es tracta d’una experiència desagradable anticipant-nos al fet que ocorri una cosa negativa. L’ansietat és una reacció adaptativa. L’ansietat es diferencia clarament de la por i la fòbia, que l’ansietat no sembla tenir relació amb un estímul o situació que hagi succeït amb anterioritat. Cosa que sí que passa amb la fòbia i la por.
L’ansietat infantil produeix un gran desassossec en el niñ@, davant una situació concreta que incomoda al niñ@. Com diem no hi ha un estímul extern que el desencadeni.
En resum, us recomanem que davant qualsevol canvi en les rutines dels vostres fills, és a dir que, qualsevol factor o circumstància que provoqui una alteració en el desenvolupament normal de les rutines dels vostres hij@s, o una interferència clara en el seu funcionament del seu dia a dia és molt important acudir a un psicòleg infantil o juvenil Barcelona.