Segur que alguna vegada en algún espai públic heu presenciat o heu viscut en primera persona alguna escena tipus, nen tirant-se per terra, cridant o plorant de valent, o picant de peus, o tot a l’hora mentre la mare, el pare o ambdós, desesperats están just en el límit de la desesperació, a punt de perdre els nervis, pero aguantant el tipus tot i sabent la situació límit que están visquent, i la sensació d’estar formant un espectacle davant d’altres persones.
La situació que us hem relatat, com ja segur haureu identificat son les típiques rebequeries que de tant en tant els nens, normalment d’entre 2 i 4 anys experiementen i que de ben segur per tant pels nens com pels adults es fan difícil de gestionar.
Quan ocorren les rebequeries?
Les típiques situacions que poden fer desembocar en rebequeria es quan el nen/a té el desig de fer o voler alguna cosa i es troba la negativa del pare o mare. Ja sigui perquè vol veure aquells dibuixos a la tele abans que vestir-se per anar al cole, no li ve de gust menjar el plat que li posem a taula, quan passem per algúna botiga i vol aquell objecte o gominola que no està disposat a deixar escapar, quan desitja quedar-se jugant en el parc ….
Per què ocorren les rebequeries?
Les rebequeries no són més que una forma d’expressar una forma de ser del nen d’entre 2 i 4 anys. Allò que li agrada el que no, el que vol fer i allò que no li agrada fer. A mostrar en certa manera que comença a ser autònom i que pot mostrar les seves suggerencies. Les rebequeries ocorren precisament just quan, les preferències del nen/a entren en “conflicte” amb les preferències o decisions dels pares. En aquest moment es quan es genera la tensió, perquè el nen, en la seva dimensió, necesita que se li expliqui perque no entén per quin motiu no pot fer allò que li ve de gust fer en aquell moment i per contra ha de fer allò que els pares diuen.
Com hem d’actuar davant d’una rebequeria?
Les rebequeries no són més que la resposta a la frustració que senten perquè no saben expressar ni comunicar de cap altra manera el seu ennuig sobre allò que està passant.
Hem de tenir en compte que el nen/a és una “personeta” amb els seus gustos, opinions i preferències, i que hem de respectar-lo sempre. Per això és molt important, mirar de comprendre’l, mai riure’ns ni menysprear la seva opinió. Amb això no diem en absolut que cedim o que fem allò que ens demana, tot el contrari.
Mai perdre els nervis i posar-nos a escridassar-lo, això no faria més que empitjorar les coses. Hem d’intentar comprendre que la rebequeria del nostre fill o filla no la podem ignorar i per tant necesita de la nostra comprensió i suport.
El primer que hem de fer és ajudar-lo a que es calmi. Si cal deixar que se li passi el moment de nervis, tot advertint-lo que només podreu parlar si es calma. Això també et permetrà agafar distancia i no alterar-te i que no es decontroli la situació.
Un cop el nen/a s’ha calmat és moment de comentar la situación perquè s’ha posat així i explicar-li el motiu pel qual no podía fer tal cosa o no es podía comprar tal cosa. Així mateix, podeu negociar proposant-li altres alternatives o explicant per quin motiu no era aconsellable fer allò que ell volia fer o posposant-ho pel moment més idoni.
En cap cas, hem de deixar que el nen es quedi amb aquell enuig, o posar-nos a la seva alçada ni tan sols dir-li les típiques frases: “He dit que no i punt” a ningú ens agrada que no ens permetin ni expresar allò que pensem i sobretot que se’ns imposin sense explicacions les coses, sobretot perquè obtenim el resultat totalment contrari a allò que volem que succeeixi.
Com a adults, hem d’avançar-nos a la situació, si ja preveiem que allò que li demanarem o la nostra resposta causarà un enuig al nen/a, i per tant la conseqüència será una rebequeria hem d’intentar comunicar de la forma més raonada possible per tal que entengui com funciona les negociacions, i que es té en compte sempre la seva opinió i mirar de negociar.
Posar límits als nostres fills és molt important sobretot pel seu propi desenvolupament. Perquè de grans sabràn gestionar adequadament la frustració.
Si creieu que el vostre fill pot tenir alguna dificultad en l’aprehensió dels límits i respon de forma inadequada, desafiant i desobeint de forma excessiva podeu consultar amb la psicóloga infantil de Psicoinfancia per tal que mitjançant l’establiment de pautes més adequades pels vostres fills i per la resolució del problema.